Ciutats de Paper

Hola Llibreadictes!! (Esta reseña esta en catalán, pero igualmente os invito a leerla!)

Avui us porto el llibre de John Green, Ciutats de Paper.

SINOPSIS:
Tota aquesta gent són gent de paper que viuen en les seves cases de paper i cremen el seu futur per mantenir-se calents. Tot el món només pensa en posseir coses; coses fines i fràgils com el paper… He viscut en aquesta ciutat durant 18 anys i ni una sola vegada m’he trobat a ningú que es preocupi del que de veritat importa».









RESSENYA:

Jo me' l vaig acabar fa poc, i la veritat es que no m'esperaba menys d'en John Green, pero m'ha encantat.

Aquesta novela, ens permet anar coneixent i desentrallant a la Margo Roth Spielgerman a la vegada que ho fa en Quentin. És un llibre de misteri, "romanç" (ho poso entre cometes perque el llibre no es centra en aixo precisament) amistat, drama...

I fa pensar! (tampoc gaire, pero més que alguns...)

Et fa posar en la pell del Quentin, a mi com a mínim m'hi va posar, vaig sentir la seva exasperació, ràbia, tristesa, em vaig divertir...

Un altre cop en una de les novel·les de John green se’ns presenta un romanç trist i tendre, tot i que molt diferent al de "no esta escrit a les estrelles" aquest, al principi sembla no correspost, i més platònic que un altra cosa, però al llarg de la historia s'anirà desentrellant...

I en Quentin, en Quentin no es perfecte, però després de que la Margo, el seu amor platònic, desapareix farà mans i mànigues per trobar-la, amb l'ajuda dels seus amics, i d'unes poques pistes que la Margo va deixar enrere.

Una de les coses que més m'han agradat d'aquest llibre son els enginyosos diàlegs, que contenen grans reflexions i a la vegada son tan quotidians que fan que t'hi sentis dins.

Jo he arribat a plorar llegint-me’l, tot i que no es un llibre precisament trist. No li puc posar un 4 perquè no se m’acut de quina manera hauria pogut ser millor, i com que fins i tot el final m'ha agradat (cosa extremadament difícil) li posaré un 5.

Us el recomano ferventment.